Un clàssic és:

– Una obra que no envelleix, que diu coses noves a cada nova generació; una obra perdurable.

– Una obra no trivial, una obra profunda, una obra que reclama una interpretació i que, per aquest motiu, ens interroga i ens fa pensar, ens fascina i ens interpel·la.

– Una obra que no fa moralina, que no simplifica la vida, que permet comprendre el món en la seva profunditat i en la seva complexitat; o almenys, si no l’acabem de comprendre, que ens situa davant d’aquesta profunditat i d’aquesta complexitat.

Posem per cas el capítol en què Tom Sawyer ha de pintar una tanca com a càstig.

El tema no és greu ni tràgic, sinó més aviat còmic. Però, malgrat la seva lleugeresa, quina mirada més profunda a la infantesa, a l’enginy, a l’ànima humana, a les coses que tenen importància i les que no en tenen…

No és fàcil treure’n la moral. El que explica és tan deliciosament complex, que ens quedem sense paraules admirant la fàcil profunditat de Mark Twain.

Fins i tot si com a professors hem hagut de comentar el passatge davant de diferents grups d’alumnes, mai no n’hem quedat satisfets, i a cada nova lectura hi hem descobert un matís nou, un gest nou, una perla nova.

Tom Sawyer és un clàssic.

Roald Dahl, o Astrid Lindgren, o El zoo d’en Pitus , o El camino també ho són. Si llegim i fem llegir clàssics de la literatura infantil i juvenil, és perquè volem lectors de qualitat: lectors que eixamplen les seves vides amb les seves lectures.