Conèixer el món - Escola Galí Bellesguard

L’escola ha de proporcionar coneixements útils que permetran als futurs ciutadans, els alumnes actuals, guanyar-se la vida.

Però, més enllà de les necessitats materials i els sabers útils que contribueixen a satisfer-les, el més propi de la condició humana és l’inútil o el gratuït, com l’amistat o la bellesa. El que ens fa pròpiament humans és la descoberta del goig de viure.

Per aquesta raó, si a l’escola els nois i noies han de fer-se grans, caldrà que l’escola alimenti en ells l’amor al món i l'amor a la vida.

Estimar el món i la vida és estimar les coses concretes de la vida de cada dia: la natura, l'art, la família, la humanitat comuna, les matemàtiques, l’esport, la literatura...

Per això els mestres d’una escola han de ser uns apassionats, uns enamorats genuïns, de les disciplines que ensenyen. Les seves ganes de viure i d’aprendre s’encomanen.

Les coses essencials només es poden transmetre a través de l’exemple. És així com ensenyem les ganes d’aprendre.

3. El compromís amb el món

El món no és perfecte, i el compromís de millorar-lo és desitjable i lloable. Però aquest compromís només pot tenir lloc si, abans d’assenyalar els seus defectes, l'hem reconegut com el nostre món, un món que estimem a pesar dels seus defectes.

Suposem un nen que, a causa de la seva impulsivitat, tracta malament els altres. Qui no l’estimi, el jutjarà severament, proposarà càstigs per reprimir la seva impulsivitat, i fins i tot, potser, el donarà per inútil. En canvi, el qui l’estimi a pesar de tots els seus defectes veurà el seu potencial, la possibilitat que, ben cuidat, aquest nen arribi de ser capaç de transformar la seva impulsivitat en decisió i coratge; en paraules d’Alexandre Galí, veurà “l’home que hi ha en el nen”.

Qui menysprea el món, per això mateix roman impotent per millorar-lo: ja l’ha donat per perdut. Tota possibilitat de millorar el món comença per estimar-lo. I aquest moment original –el més radical, el més humanitzador i el més fonamental– és aquell pel qual cal vetllar en primer lloc a l’escola: la descoberta del goig de viure.

4. La importància vital de tenir criteri

Però el món adult, amb les seves corrupteles i el seu flux permanent d’informacions vertaderes i falses que corren per les xarxes, exerceix de contrapoder davant la tasca que fem les famílies i l’escola. Com protegir-ne els nostres joves?

La resposta és ben simple (que no vol dir fàcil): els hem de proporcionar criteri perquè siguin capaços de discriminar el ver del fals i el just de l’injust.

Així, per exemple, com podem saber quan els pretesos coneixements proporcionats per les xarxes són parcials o falsos? Resposta: només ho pot saber qui té una formació sòlida, uns coneixements profunds i rigorosos que li permetin detectar les incongruències i les parcialitats.

El món és molt complex i cal saber moltes coses per arribar a entendre’l una mica. Només poden tenir pensament crític els qui tenen criteri, i només poden tenir criteri els qui, a més d’habilitats emocionals, socials, competencials i retòriques, tenen coneixements sòlids i profunds per detectar l’error com a error i la mentida com a mentida.

5. Els instruments necessaris per a conèixer el món

Tres potes sostenen l’estructura d’una intel·ligència ben armada per a comprendre el món i orientar-s’hi. Totes tres es treballen a fons a la primària.

La primera és saber pensar, i aquí pren un paper principal el domini dels diferents llenguatges. Primer les llengües, el català i el castellà, però també l’anglès i el francès, i al mateix temps el llenguatge matemàtic i el raonament lògic i computacional.

La segona són els coneixements bàsics per a relacionar-se amb l’entorn. El propi cos, els ritmes de la naturalesa, la relació dels humans amb l’entorn natural, les noves tecnologies, la geografia i la història. (A partir de la secundària, amb l’ajuda d’aquesta bastida aixecada a la primària, els alumnes adquiriran coneixements profunds en totes les disciplines).

En fi, la tercera és la sensibilitat a través de les arts. L’art constitueix també un llenguatge que proporciona als alumnes la capacitat intuïtiva per distingir el bonic del lleig. I no només en les realitats naturals o en les obres d’art, sinó també en les accions humanes. L’educació de la sensibilitat proporciona als alumnes una mena de brúixola que els fa aptes i desperts per discriminar el bell i bo del lleig i dolent. La formació en les arts té al mateix temps una dimensió estètica i una dimensió ètica.

6. Les actituds fonamentals

Cap disciplina no és sobrera quan una escola té clara la seva finalitat última. Totes resulten igualment fonamentals.

La música no és un mer complement a la formació intel·lectual, sinó que educa una capacitat essencial en els temps que vivim tan plens de soroll. Ensenya a callar; ensenya a escoltar.

La Forest no és una mera estratègia per fer més atractiva l’activitat escolar, sinó que educa una capacitat essencial en els temps que vivim tan plens de dispersió, de presses i immediateses. Ensenya a entretenir-se en les coses per admirar-les, comprendre-les i estimar-les; ensenya a observar.

Tampoc els esports no són un mer complement a la formació intel·lectual, sinó que eduquen una capacitat essencial en els temps que vivim de tanta fragilitat davant els fracassos i les frustracions. Ensenyen a competir amb noblesa i a mantenir la dignitat i l’enteresa en les derrotes i en les victòries; ensenyen a lluitar.

7. Una aposta il·lustrada i humanista

L’escola que defensem, la nostra escola, pren així la seva posició al costat de la concepció il·lustrada de l’educació. El coneixement del món fa que la vida sigui més ampla i més profunda. Per això mateix, cobreix però alhora transcendeix l’àmbit del merament útil. Perquè allò que cultivem amb entusiasme i amb una convicció radical són les ganes d’aprendre, el goig de viure.

Xavier Ibáñez Puig - Director