Innovació
El mestre, pensador i pedagog Alexandre Galí i Coll és un dels impulsors més reconeguts de la renovació pedagògica a Catalunya. El nostre compromís amb la innovació conscient respon a la nostra voluntat de mantenir-nos fidels al seu llegat.
Renovar en el camp de l’ensenyament és proposar noves pràctiques docents que millorin el rendiment escolar dels alumnes sobre la base de dades objectives; és proposar i implementar pràctiques reflexives que permetin mesurar el resultat de les novetats introduïdes, a fi de reajustar la tasca docent tantes vegades com calgui.
La renovació pedagògica genuïna és la innovació conscient, i aquesta filosofia pedagògica defineix i orienta l’ofici de mestre tal com l’entenem a la nostra escola.
Jordi Galí i Herrera
L’entusiasme del mestre pot fer que confongui les seves bones intencions amb els resultats objectius dels seus alumnes.
Per poder prendre decisions didàctiques intel·ligents, cal primer de tot disposar de dades que ens parlin de forma fiable de la situació objectiva en la qual es troben els nostres alumnes.
Seguint el treball d’Alexandre Galí i Coll, Jordi Galí i Herrera elabora una sèrie de proves objectives que a l’escola passem cada any a tots els nostres alumnes: proves de càlcul, de velocitat lectora, d’ortografia natural i d’ortografia arbitrària, tant de català com de castellà. Són les proves Galí.
Les proves Galí ens permeten prendre decisions didàctiques adients sobre dades objectives, i constitueixen també un instrument d'autoavaluació per als docents
Les proves ens permeten veure, sobretot, l’estat de la qüestió en el grup classe. Hi ha grups equilibrats (amb molts alumnes a la franja del mig) i grups descompensats.
Conèixer el grup ens permet prendre decisions didàctiques estratègiques amb coneixement de causa. A l’Escola Galí Bellesguard no deixem que cap alumne quedi enrere.
La mesura objectiva del progrés de cada grup permet, a més, avaluar l’eficàcia de la nostra tasca docent.
L’anàlisi dels resultats ens permet vetllar pel progrés de tots i cadascun dels nostres alumnes i millorar cada curs les nostres pràctiques docents.
En el seu llibre La màgia de llegir en veu alta (Barcelona: Viena edicions, 2022, trad. d’Ada Arbós i Bo), Meghan Cox Gurdon explica com un grapat d’estudis científics recents, del camp de la neurociència, han demostrat els beneficis de la lectura en veu alta per al desenvolupament òptim del cervell i de les capacitats emocionals i cognitives (pp. 17-18):
«En aquesta era de la distracció, llegir en veu alta és un acte contracultural. […] Escoltar contes i mirar-ne els dibuixos estimula les xarxes cerebrals més profundes dels nens i afavoreix que tinguin un desenvolupament cognitiu òptim. A més, accelera l’adquisició del llenguatge dels més joves. Els beneficis són significatius i sorprenents: els nadons que han sentit molts contes llegits en veu alta per a ells, quan són grans es concentren més i tenen més resiliència emocional i autocontrol. Les evidències d’això són tan rotundes que les ciències socials consideren actualment que el temps d’exposició a la lectura en veu alta és un dels indicadors més importants de les perspectives de futur dels infants.»
Fomentem l'hàbit i el gust de llegir fent en tots els cursos lectures en veu alta comentades a classe
Des dels contes explicats en veu alta a Educació Infantil, fins a les classes de Literatura a 1r i 2n de batxillerat, no hi ha curs en què els mestres i professors de llengua i literatura no dediquin almenys una hora setmanal a llegir en veu alta i comentar clàssics de la literatura.
La importància que els docents donem a aquestes lectures, el ritual amb què iniciem cada sessió, ensenya als nens i nenes a respectar l’obra llegida, a escoltar amb atenció i interès, a interrogar el text, a entrar en el món apassionant de la lectura.
L’hàbit i el plaer d’aprofundir en el sentit dels textos eduquen l’atenció i el saber estar, obren horitzons en la comprensió del món i ensenyen a gaudir dels textos difícils.
Tenim un pla lector singular, ambiciós i il·lusionant
Cada classe compta amb una biblioteca d’aula d’uns 50 títols. En les estones diàries de biblioteca, cada alumne tria la seva lectura, però ho fa entre els títols seleccionats per l’escola, de manera que la qualitat de la lectura queda garantida i s’assegura la formació de lectors de qualitat.
La selecció de les obres llegides és important. Cal que siguin llibres que valgui la pena de llegir a classe. Això és precisament el que significa clàssic. Perquè només llegint obres de qualitat, els alumnes aprenen a llegir de veritat.
Les matemàtiques són una eina d’exploració, de comprensió i descobriment. No volem que els nostres alumnes es limitin a aprendre conceptes matemàtics. Volem que aprenguin a pensar matemàticament.
Tot alumne té la capacitat d’aprendre i gaudir aquesta disciplina meravellosa. Treballem perquè cap alumne -i cap família- no tingui por de les matemàtiques; perquè cap alumne no es vegi condicionat de cap manera per la presència o no de les matemàtiques en la seva tria dels estudis superiors.
Us presentem aquí els eixos principals de la nostra filosofia referent a la didàctica d’aquesta disciplina.
Des dels primers anys, encoratgem els alumnes a plantejar preguntes, experimentar i desenvolupar una relació personal amb les matemàtiques .
A l’aula la curiositat és sempre molt benvinguda. Els alumnes són animats a explorar conceptes i resoldre problemes.
El nostre laboratori de matemàtiques és el lloc ideal per a vivenciar aquesta part experimental de les matemàtiques.
Les sessions de matemàtiques estan centrades en la resolució de problemes.
Les matemàtiques són una eina poderosa per entendre i abordar els reptes del món real, i volem que els nostres alumnes desenvolupin habilitats per afrontar-los.
Però hi ha diverses maneres de resoldre un mateix problema, i per aquesta raó fomentem la diversitat d’estratègies i ensenyem els alumnes a desenvolupar un criteri per seleccionar la millor estratègia en funció de cada situació.
No transmetem simplement fets matemàtics, sinó que posem l’èmfasi en el procés .
-Comencem amb la manipulació de material concret, que proporciona una base tangible per als conceptes.
-A continuació ve la representació sobre el paper, que ajuda els alumnes a interioritzar les idees.
-Finalment arribem a l’abstracció matemàtica, on s’institucionalitzen i es generalitzen els conceptes apresos.
Aquest procés ajuda els alumnes a comprendre amb profunditat i a retenir els coneixements.
La comprensió va abans que la memorització.
Posem l’èmfasi en la comprensió i la deducció. Cal que els alumnes entenguin el per què i no només el com.
Això els capacita per resoldre problemes nous i inexplorats.
Cal la pràctica, la repetició, l’entrenament, per consolidar els aprenentatges adquirits.
La prioritat de la comprensió i la deducció no significa menyspreu de la memorització. Un cop acabada una unitat didàctica, cal assegurar que els coneixements adquirits queden a disposició de l’alumne perquè els reté en la seva memòria. Fins i tot allò que ja s’ha entès, es perd si no es practica.
Consolidar els continguts demana exercitar-se, practicar, repetir. Però no es tracta de mecanitzar, perquè la mera mecànica tendeix a fer oblidar el que s’ha après. Es tracta de consolidar l’hàbit de pensar matemàticament, de consolidar-lo a través de l’entrenament.
Cal que tots els alumnes puguin rendir al màxim de les seves possibilitats.
Per atendre la diversitat, dissenyem tasques accessibles a tothom, de terra baix, però que també ofereixen oportunitats per a un aprenentatge més profund, de sostre alt, per als qui estan preparats per a afrontar reptes addicionals.
Aquesta flexibilitat en les tasques permet a cada alumne desenvolupar-se i aprendre al ritme que necessita, permet que cada alumne arribi a rendir al màxim de les seves possibilitats.
Tothom és capaç d’aprendre matemàtiques.
Treballem amb els alumnes de manera individualitzada perquè cap no es despengi, perquè tots despleguin al màxim el seu potencial.
L’error no és un fracàs, sinó un instrument d’aprenentatge.
El procés de revisió, d’identificació i de correcció d’errors és fonamental per al creixement.
Les nostres decisions metodològiques es basen en pràctiques reflexives.
Tots els nostres esforços es basen en dades concretes. La recopilació i l’anàlisi de dades ens permeten avaluar el progrés dels nostres alumnes, identificar àrees de millora i ajustar la nostra pràctica educativa de manera contínua.
Això ens permet adaptar les nostres estratègies i metodologies per garantir que els estudiants aconsegueixin els millors resultats possibles. La innovació conscient, en matemàtiques com en totes les altres disciplines, és el compromís de la nostra escola.
Els avantatges de les noves tecnologies són evidents: accés a tota mena d’informació, possibilitat de fer xarxa, accés en xarxa a tota mena de recursos per millorar el coneixement i la producció de continguts, possibilitat de fer gestions de manera immediata i a distància, etc.
Però també tenen els seus perills (l’addicció, la dispersió, el dèficit d’atenció, la vulnerabilitat davant la desinformació), i per aquesta raó a l’escola apostem per una digitalització responsable.
A l'escola les noves tecnologies són un instrument i no un fi en si mateixes (excepte en aquelles matèries, com Tecnologia als cursos superiors, que la tenen com a objecte d'estudi)
En determinades edats i en determinades matèries, les noves tecnologies milloren el rendiment i, per aquest motiu, apostem decididament pel seu ús. Però en altres edats o matèries no aporten cap benefici i, per tant, rebutgem el seu ús indiscriminat.
En cada moment usem les tecnologies que són adequades a l'edat i a la matèria treballada
En les edats primerenques, i fins ben entrada la Primària, l’exposició a les pantalles ha de ser mínima, i sempre sota la supervisió atenta dels adults. L’ús de tablets es limita a algunes activitats de matemàtiques.
De manera progressiva, introduïm el treball amb ordinadors. Els alumnes no tenen ordinador personal, sinó que treballen en les distintes sales d’ordinadors o amb les tablets de l’escola.
El criteri que tenim present per a la seva introducció és aquest: només s’aprenen bé aquelles habilitats digitals de les quals fem ús. Allò que aprenem però no fem servir, ho oblidem ràpidament. Per aquest motiu, la introducció de les noves tecnologies es fa de manera progressiva i pautada. Allà on no milloren el rendiment d’una matèria, no les fem servir.
No n'hi ha prou amb dominar programes i aplicacions, sinó que cal preparar els alumnes per a les competències digitals que el futur els demanarà, i per això treballem llenguatges de programació i robòtica
Als cursos superiors de Primària introduïm activitats de programació i robòtica, que a la Secundària esdevenen objecte d’estudi en les matèries que les tenen per objecte, les matemàtiques i la tecnologia.
El treball de la cultura digital és cosa de tots
La formació digital no és responsabilitat d’una sola matèria sinó que és i ha de ser transversal: cada disciplina ha d’introduir-la quan la necessiti, i fer que els alumnes treballin aplicant de manera repetida les habilitats apreses.
Al mateix temps, i més enllà de l’ensenyament de les distintes destreses digitals, l’ús responsable de les noves tecnologies demana una reflexió constant des de les matèries de tutoria, ètica i socials. Es tracta d’aprofitar el millor d’aquests mitjans extraordinaris tot ensenyant als alumnes a evitar de caure en allò que poden tenir de perjudicial si se’n fa mal ús.
Communicative approach i projectes integrats temàtics (CLIL)
L’aprenentatge de la primera llengua estrangera, l’anglès, s’inicia per immersió ja des d’Educació Infantil 3, per a entrar al seu estudi sistemàtic en el cicle inicial de Primària.
En totes les etapes, la metodologia de les llengües estrangeres és el communicative approach (enfocament comunicatiu).
A partir del Cicle Mitjà de Primària i a Secundària s’introdueixen, a més, projectes integrats i temàtics on l’alumnat desenvolupa noves estratègies de comunicació activa a la classe d’anglès (CLIL).
A partir del Cicle Superior de Primària i fins al Batxillerat, l’anglès s’utilitza també com a llengua vehicular de transmissió de continguts d’altres matèries, com Música o Geografia.
El Francès s’introdueix a 5è de Primària, i tots els alumnes el cursen fins a 3r d’ESO. A 4t el poden cursar tots els alumnes que així ho vulguin, i a Batxillerat oferim el projecte Batxibac per als estudiants que vulguin obtenir la doble titulació del batxillerat espanyol i el baccalauréat francès.
L'Escola Galí Bellesguard és examinadora dels exàmens de Cambridge. Tant en anglès com en francès, preparem les proves externes per a l’obtenció de títols
En el nivell de 4t d’ESO els alumnes es preparen per a l’obtenció del First Certificate in English (FCE), i al batxillerat per a l’obtenció del Certificate of Advanced in English (CAE).
Així mateix, en el nivell de 4t d’ESO els alumnes que ho desitgen es preparen per a l’obtenció del Delf-B1, i al batxillerat per a l’obtenció del Delf-B2. Els alumnes de Batxillerat poden cursar també, si així ho volen, al Batxibac, que els permet obtenir al mateix temps el batxillerat espanyol i el baccalauréat francès, i que certifica, per si sol, el Delf-B2.
Situats a la serra de Collserola, tenim el privilegi de poder gaudir del contacte directe amb la natura. El corrent pedagògic anomenat Forest School, amb una tradició dilatada sobretot als països anglosaxons, defensa precisament una educació basada en el contacte amb la natura i l’aire lliure, i són molts els estudis que avalen els beneficis que aquest contacte proporciona per al desenvolupament físic i cognitiu de nens i nenes.
La greenness o contacte continuat amb la natura té múltiples beneficis
El prestigiós estudi BREATHE demostra amb dades contrastades els beneficis de l’anomenada greenness en el desenvolupament dels infants i en el benestar de les persones en general.
La reconnexió amb la natura aporta un equilibri interior que ajuda a netejar l’estrès inherent al ritme de vida que portem a les grans ciutats. Fomenta també la fraternitat entre companys, la solidaritat dins dels grups i el treball en equip. Rebaixa la tensió i l’estrès de manera natural, i esdevé una pràctica preventiva eficaç per evitar que apareguin casos de bullying.
Les sortides al bosc setmanals (tant si plou com si neva!) activen les competències i els coneixements de totes les àrees: no només aprenem el medi natural, sinó que aprenem un munt de coses de totes les disciplines en el medi natural.
El vincle viscut que es crea amb la natura i amb l’entorn concret on es realitza l’activitat permet proporcionar un coneixement profund de la naturalesa i cultivar un respecte genuí i una actitud d’estima i protecció de l’entorn natural.
Així mateix, la diversitat de materials que el bosc ofereix, i la serenitat que produeix el contacte amb la naturalesa, augmenta la creativitat dels alumnes i la seva capacitat d’observar i d’escoltar, així com l’equilibri i la motricitat general.
El joc lliure en la natura permet alhora l’avaluació de riscos i la presa de decisions en un ambient conegut però alhora canviant.
Els alumnes de Primària acaben 6è podent reconèixer la flora, la fauna i la geologia de Collserola, que és força representativa dels ecosistemes mediterranis, a més d’obtenir tots els beneficis dels quals ja hem parlat més amunt.
L'escola del bosc, o de la muntanya, és un projecte en marxa.
Per implementar aquest projecte, comptem amb el lideratge de la professora Begoña Vendrell, que s’ha format amb els cursos sobre Forest School impartits pel professor Patrick Harrison, un dels formadors de més renom en aquesta pedagogia.
Som la Forest School de Barcelona. Si voleu aprofundir en aquesta filosofia pedagògica, podeu consultar aquest enllaç: Forest School Association.
A Infantil i Primària, la música està present en tots els cursos d’una manera ben viva. El fet que tinguem una escola de música integrada a l’escola fa, a més, que molts dels nostres alumnes tinguin una formació musical suplementària important.
Per aquest motiu, volem que la música tingui igualment una presència important a la Secundària, almenys per als alumnes que així ho desitgen. Aquesta és la raó de ser del projecte Secundària Musical.
Fer música junts
Una hora a la setmana, dins de l’horari escolar, i com una matèria més, tots els músics de 1r a 4t d’ESO que així ho desitgen es reuneixen per a fer música junts.
A estones assagen per instruments, els violins amb els violins, els pianos amb els pianos, els cantants amb els cantants, les bateries amb les bateries. Unes altres estones, fan combos. Però el projecte consisteix a preparar tots junts 8 o 9 cançons, que a final de curs es gravaran en un CD. L’activitat gira sempre a l’entorn d’un eix temàtic i culmina amb una sèrie de concerts a final de curs, davant dels alumnes de Primària i de Secundària, i davant les famílies.
Els arranjaments de les peces permeten que participin en el projecte alumnes amb nivells de formació diferents, i que toquin tots junts. Per participar-hi, no cal haver-se format a l’escola de música de l’escola, ni tenir un nivell molt elevat.
La màgia de l’amistat entre alumnes de diferents edats.
Els beneficis del projecte són tan evidents que no caldria ni esmentar-los, però en podem destacar dos.
Primer: tenim alumnes que fa anys que han deixat l’escola que segueixen reunint-se amb els seus amics amb els quals van formar un combo amb nosaltres per a fer música setmanalment. La música és un tresor per a tota la vida, i un antídot contra les pantalles i les xarxes.
I segon: quin goig veure com nois i noies d’edats diferents es fan amics a través de la seva afició compartida a la música. No és segur que la gent s’entengui parlant. Però no hi ha dubte que s’entén cantant!
